Anca Raluca Bonca Ungur
Preguntes freqüents
Que saps sobre el llenguatge de 0 a 3 anys?
Si t'ha agradat el vídeo, comparteix-lo a les xarxes socials, que segur que molta gent t’ho agrairà. I jo també.
Preocupats per l’adaptació del vostre fill a l’escola?
El període d’adaptació és el temps que triga un nen a assimilar els canvis produïts en el seu entorn fins que s’acomoda. Quan vosaltres els pares decidiu portar-lo a l’escola, ho feu amb la motivació i la finalitat que s’iniciï en el procés de socialització amb nens i nenes de la mateixa edat. Però l’arribada a l’escola suposa un gran canvi pel nen: es produeix una separació de les persones del seu entorn més immediat, on es movia en un ambient segur i estable…i es troba en un espai, materials molt diferents on entra en relació amb nens i amb adults que no coneix, cosa que li genera inseguretat, nerviosisme, temor…
Vosaltres els pares, també participeu en aquest procés i la vostra actitud és molt important.
Segurament hi haurà sentiments contradictoris , però heu d’estar convençuts dels beneficis que l’escola els aporta i confiar en el personal de la nostra escola ,ja que estem acostumats i sabem com actuar en aquest període d’adaptació. Malgrat que cregueu que amb les vostres paraules es calmaran, pot ser que pugueu transmetre-li un altres missatges amb el llenguatge no verbal ( com cara de preocupació...).
Per nosaltres els docents també és una etapa plena de responsabilitat. El nostre objectiu és que els vostres fills identifiquin l’escola i la relació amb els seus iguals com a promotors de noves experiències i aprenentatges, que els ajudaran a desenvolupar totes les seves capacitats.
Treballarem per crear un ambient càlid i segur i poder aconseguir així el grau més elevat de confiança amb vosaltres i els vostres fills.
A continuació un presento una sèrie d'orientacions que poden ajudar-vos:
- Oferir a la seva mestra les dades del vostre fill que calgui per conèixer-lo.
Els dies previs a l’escola, no introduir a casa alteracions de rutines (tornar de viatge, mudança, canvi, d’habitació…).
- Recomanem que l’assistència al centre es faci de manera contínua, començant amb poques hores i anar gradualment , ampliar l’horari fins a fer l’horari complet de cada nen.
- Els primers dies serà convenient que el vostre fill porti algun objecte d’aforament de casa , perquè li aportarà seguretat i confiança, l’hi retirarem a poc a poc , ja que l’escola és un lloc per compartir i això pot generar conflictes.
- És convenient respectar l’horari d’entrada. Els comiats seran afectuosos, però breus, i intenteu evitar gestos de preocupació o pena.
- Complir l’horari de recollida perquè el nen no se senti abandonat.
- No li heu de prometre coses que no podeu complir “compro el pa i vinc a recollir-te”, serà enganyar-lo i perdrà la confiança dipositada en nosaltres.
- Escoltar els nostres consells us donarà tranquil·litat.
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Tens un bebè que esta punt de començar a la llar d’infants?
Tens un bebè que esta punt de començar a la llar d’infants?
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Preocupats per com viatjar en el cotxe amb el bebe ??
Resumeixo un escrit d’un pare d’un alumne que tenim a l’escola, a qui li vull donar les gracies per la valuosa informació que ens va proporcionar per aquest article.
Per la seva feina, esta cada dia implicat amb accidents de transit i molt ben informat. Aquí ho teniu amb paraules textuals:
Fins als 3 anys o 4 anys, és molt arriscat i perillós portar un bebè amb un sistema de retenció que vagi en direcció de la marxa, per molt bona que sigui la marca de la cadireta … .. És perillosíssim pel nadó …
Les conseqüències d’un impacte frontal o posterior a més de 50km / h, i amb el bebè en el sentit de la marxa, poden ser mortals o amb lesions medul·lars molt greus per al petit, a causa de la brusca desceleració i desplaçament violent del cap, cap endavant, la qual cosa podria generar greus lesións a nivell cervical i en conseqüència a la medul·la òssia.
Sé que els pares volen el millor per als seus fills, i estic segur que molts d’ells els porten així per desconeixement, i per aquest motiu que crec que estaria bé que algú els donés un consell. Aquí ni ha més informació si voleu llegir: http://acontramarcha.com/?page_id=147
A manera de referència i informació, adjunt un vídeo. Així us podeu fer una idea del problema que comento:
Espero que sigui de molta utilitat per vosaltres aquesta informació.
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Polls a l’escola?
L’escola és un lloc on la presència de polls al cap pot ser freqüent, ja que la convivència de molts nens n’afavoreix la difusió, malgrat que pares i mestres ens preocupem per evitar-ho. Us recordo que els polls del cap no transmeten malalties i no són cap risc per la salut, però és imprescindible eliminar-los.
Us donaré alguns consells de prevenció:
- Raspallar els cabells cada dia, mantenint nets els raspalls. Per tant no s’han de compartir ni pintes, ni raspall de cabell, ni tovalloles, ni gorres.
- Revisar els cabells del nen/nena i de les persones que hi conviuen dos o tres cops per setmana, sobretot si es graten el cap o es queixen de picor.
- Si observeu que el vostre fill/a té polls cal que aviseu al mestre/a, o al director/a de l’escola.
- No s’han d’administrar insecticides “per prevenir” a persones no parasitades.
Què cal fer amb un nen afectat de polls?
El tractament es basa en una aplicació d’un preparat insecticida específic (loció o xampú, esprai, crema). Cal seguir al peu de la lletra les instruccions del prospecte del producte que compreu a la farmàcia.
Important!!!!!!!!!!!!! Repetir l’aplicació al cap de 7 o 8 dies!!!!!!!!!!!!
El més important que heu de saber (que us dic per experiència) és que cap producte mata els polls que estan dintre dels ous.
Els productes només maten els paràsits vius. És de dir, si li feu el tractament, també heu de treure tots els ous, si no, no serveix de res el tractament. Els ous són molt petits, i a l’hora de revisar el cap del nen/nena se us pot escapar algun. Si dintre de l’ou (que encara s’ha quedat al cap) ni hi ha un poll que encara no ha sortit, sortirà, i a cap d’uns dies tornarà a pondre ous.
Molt important és revisar cada dia el cap del nen/nena durant almenys dues setmanes(passant-li el llemener), i repetir el tractament a la setmana d’haver-lo fet la primera vegada.
Per treure els ous, es pot esbandir el cabell amb una barreja d’aigua i vinagre, i després passar una pinta amb les pues molt fines (un llemener), o treure-les amb els dits. Els ous difícils de treure, només es poden treure amb els dits.
És una feinada, per qui li toca…… Però s’ha de fer.
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Com pots ajudar al teu fill/ filla, si té dificultats en el llenguatge?
Aquí teniu unes petites claus, que heu de tenir en compte si el vostre fill/ filla , té problemes amb el llenguatge.
En quant acabin la guarderia, heu d’estar més alerta amb el tema del llenguatge. Fins als tres anys són molt petits per poder avaluar algun tipus de dificultat.
- Intentar verbalitzar amb el nen/nena, sentiments, sensacions i experiències, no donar-li només ordres.
-
Evitar la conducta de sobreprotecció (ja sé que és difícil!!), i fomentar l’autonomia personal.
-
Ajudar, amb el nostre llenguatge (intentar que sigui un llenguatge senzill), a pronunciar les paraules, sense exagerar ni cridar!
-
Intentar no fer servir estratègies d’aquest tipus: “fins que no m’ho diguis, no t’ho donaré”.
-
Intentar no corregir d’aquesta manera:” això no es diu així”. És millor repetir-li la paraula o la frase de forma correcta, amb un to de normalitat sense aixecar la veu.
-
Fer servir gestos, i objectes en concret, per facilitar la comprensió.
-
No contestar en el seu lloc, deixeu-lo/ deixeu-la que s’expressi ell/ ella sol/ sola.
-
Cada vegada que fa un progrés, felicitar-lo / la i motivar-lo/ la de manera positiva, sempre!!
Espero que us siguin útils els consells.
Si , cap als tres anys i mig , al vostre fill/ filla, veieu que li costa pronunciar alguna vocal o consonant, o que parla però no formula correctament les paraules, heu de consultar un logopeda.
La opinió d’un professional, sempre un donarà mes tranquil·litat!
Anca Raluca Bonca Ungur
Recomana aquest article als teus amics que coneguis, per ajudar-los reflexionar i millorar. Comparteix-lo a les xarxes socials, que segur que molta gent t’ho agrairà. I jo també.
Que puc regalar per Nadal al meu fill/ filla?
Penses que el teu fill/ filla, necessita tants regals per Nadal o Reis?
Penses que el teu fill/ filla, necessita tants regals per Nadal o Reis?
Arriben aquestes dades en què no parem de comprar regals. Estem a l’era del consumisme desmesurat.
Et donaré uns petits consells sobre quines coses li pots regalar al teu fill/ filla per Nadal o Reis.
També pots fer un llistat i que cada membre de la família li faci un regal al nen/ nena,
així, no es repetiran i no hi haurà malbaratament.
Si vols regalar-li algunes joguines, has de tenir en compte que qualsevol infant necessita desenvolupar totes les àrees cognitives, com per exemple: la vista, l’oïda, psicomotricitat fina, el tacte, etc.
Li pots regalar per exemple:
- algun instrument musical per desenvolupar l’oïda, com un xilòfon, una trompeta, un piano, etc.
- un llibre de comptes, que el podràs fer servir cada nit per explicar abans d’anar a dormir.
- un libre per pintar, i unes ceres de colors. Hi ha alguns llibres que porten gomets per enganxar. Li anirà molt bé per desenvolupar la psicomotricitat fina.
- una pilota per jugar i així desenvolupar la psicomotricitat gruixuda i la coordinació.
- algun trencaclosques amb peces senzilles, que l’ajudarà a la memorització.
- alguna cuineta, un pàrquing de cotxes, etc. o un altre joc en el qual ell/ella pugui imitar accions de l’adult. És la iniciació del joc simbòlic.
Això si, tablets no et recomano que li regalis. És inevitable que toquin tot el tema digital, però com menys ho toquin millor. Estan en edat d’ experimentar, aprendre i jugar, fent servir tots els sentits, cosa que amb la tablet no ho farà.
Si et trobes que per Nadal o Reis tens un munt de regals, que li han portat la família, jo et recomano que guardis alguns d’ells.
Els pots treure a poc a poc més endavant i així gaudirà de tant en tant d’alguna cosa nova.
Pensa que veure tants regals junts en un dia distreu al nen/ nena en trencar tots els papers d’embolicar, i després no jugarà amb res.
Pots fer servir els regals guardats com a premi per alguna cosa que en un futur farà bé, com per exemple, quan li treguis els bolquers, etc.
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Et preocupa que el teu bebè no para de tenir mocs?
En aquesta època de l’any, els bebès solen tenir mocs i flegmes, encara que no estiguin constipats, sobretot si van a la guarderia.
Això, a vegades vol dir que s’estan immunitzant, perquè els mocs són defenses que crea el cos humà amb el propòsit de netejar les vies respiratòries de bacteris i virus, per evitar que penetrin dintre del cos.
És molt important actuar a temps perquè si els mocs arriben a ser excessius, i es prolonguen molt de temps, poden aparèixer complicacions.
Que pots fer?
-intenta que el teu bebè begui molta aigua, perquè ajuda a dissoldre la mucositat.
-procura que a casa hi hagi un ambient humit. Això és fàcil d’aconseguir amb un humidificador ,que el pots comprar amb una farmàcia.
-neteja els mocs del/la teu fill/ teva filla amb un mocador suau, per evitar irritar-li la pell i fes-li rentats nasals amb sèrum fisiològic o Rinomer (que és aigua de mar).
-si té mocs al coll, els bebès no saben tossir i expectorar.
Normalment, al tossir, els mocs es queden a la boca, i s’ho empassen a l’ estómac. Si ho agafes a temps, abans que s’ho empassi, li pots ajudar, netejant la boca amb una gasa estèril.
Els mocs s’enganxen a la gasa i et serà més fàcil treure-li.
A vegades, el bebè quan té l’ estómac ple de mocs, no té ganes de menjar. No és bo forçar-lo que mengi. És millor donar-li menys quantitat de menjar i més sovint.
Pensa que els mocs són molt indigestos, i a vegades els bebès els vomiten. No t’espantis si vomita els mocs!! Així el cos es neteja i el bebè es queda més a gust.
Recomana aquest article als teus amics que coneguis, per ajudar-los reflexionar i millorar.
Comparteix-lo a les xarxes socials, que segur que molta gent t’ho agrairà. I jo també.
Anca Raluca Bonca Ungur
Teniu por perquè comencen els refredats?
Fa dos mesos que els vostres fills/ filles han començat la guarderia, i alguns ja s’han posat malalts . Els nens/ nenes es solen posar malalts més sovint, el primer any de guarderia.
El segon any menys, i el tercer, quasi que no es posen malalts.
Ara ha començat el canvi de temps, fa una mica més de fred, i com que els virus viuen millor en un ambient fred, causen més contagis.
A més, els canvis de temperatura debiliten les defenses de l’organisme humà, i per això els nens i nenes –i els adults- són més propensos a contraure virus a l’hivern.
Podem prevenir això?
És pràcticament inevitable contreure els virus. Però hi ha algunes mesures que poden ajudar a prevenir-los, com per exemple:
• Evitar els canvis de temperatura, i evitar estar exposats molt de temps al fred: és recomanable abrigar a nens i nenes, però sense exageració.
• També és molt important una bona higiene de mans, rentar-se molt les mans, sobretot quan s’està en contacte amb saliva dels bebès.
• S’ha de seguir una dieta rica i sana que inclogui sucs de fruites naturals, per proporcionar vitamina C a l’organisme.
• Mantenir un ambient ben ventilat, i evitar totalment el fum del tabac.
Que no condeixi el pànic!
Tot i que els virus com a tals no es poden tractar, sí que es pot actuar contra els símptomes.
En el cas dels lactants menors d’un any, s’ha de vigilar la possible evolució cap a la bronquiolitis, i acudir al pediatre si es detecta dificultat per a respirar, no només pel nas sinó al pit: si s’enfonsen les costelles i es marca molt la panxeta indica que estan emprant la musculatura auxiliar per a respirar.
Els virus ens fan més forts!
En qualsevol cas, en uns dies haurà passat la infecció. El cos haurà fabricat defenses que enforteixen el sistema immunitari i haurà vençut els microbis.
I és que, vèncer els virus :ens fa més forts.
Recomana aquest article als teus amics que coneguis, per ajudar-los reflexionar i millorar.
Comparteix-lo a les xarxes socials, que segur que molta gent t’ho agrairà. I jo també.
Anca Raluca Bonca Ungur
Al teu fill / filla no li agrada gens la fruita a trossos?
Us ha passat que , el vostre fill/ filla de bebè menjava la fruita , quan li donàveu triturada, i després quan ha començat a menjar sencer, ja no la vol ni veure?
A moltes famílies li sol passar això. Quan la fruita està triturada, com normalment fem una barreja de fruites, s’acostumen aquest sabor, a la textura i el color.
En quant fem el canvi, i han de menjar la fruita: a trossos amb la seva nova textura, color i sabor únic ( perquè ja no està barrejada), solen rebutjar-la.
Us donaré un consell , de com podreu introduir-li de nou la fruita!
Primer heu de buscar un segon plat que li agradi molt! A vegades podria ser: l’hamburguesa, botifarra, llonganissa, etc.
Són uns dels plats preferits pels infants que acaben de fer el trànsit del triturat al menjar sencer. Són plats fàcils de mastegar per ells.
Suposem que el plat escollit és l’hamburguesa. Doncs a l’hora de dinar ,li poseu endavant a la taula els dos plats: l’hamburguesa i la fruita. Li doneu una o dues mossegades d’hamburguesa, i després li doneu una mossegada de fruita.
Segurament al principi l’escopirà. Els nens / nenes ho proven tot!!
Si ho escup, li pregunteu: “vols més hamburguesa”? Si diu que si, llavors li dieu: “doncs ara un trosset de fruita, està boníssima!! I després et donaré l’hamburguesa”.
Si aconseguiu que mengi un trosset de fruita, ja teniu guanyat el primer pas!!
No espereu milacres!!
Això va molt a poc a poc. Primer dia un trosset, el segon dia dos trossets, i a poc a poc repartiu el menjar, de manera que es mengi la quantitat de fruita que considereu que ha de menjar.
Considereu que el segon plat és el premi, per menjar-se la fruita.
Us asseguro que funciona!!!
Fa molts anys que ho posem en practica aquí a la guarderia.
Però heu de ser constants, i tenir molta paciència. Si entre setmana no teniu temps per fer-lo, intenteu el cap de setmana que aneu més tranquils!
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Quan es el moment de treure el bolquer de nit?
Si el nen o nena, fa dies que es desperta amb el bolquer sec, és el moment.
O, si us crida a la nit, per fer pipi, també és el moment.
Si comenceu a treure el bolquer a la nit, heu d’observar si el nen/ nena, es desperta quan s’ha fet el pipí.
Si veieu que dorm profundament , i no es desperta per res, i és capaç de dormir tota la nit mullat/ mullada pel pipí, és que encara no esta preparat /preparada.
És molt important no castigar ni renyar el nen/ nena si s’ha fet el pipi al llit.
Si veieu que es desperta si s’ha fet pipi, és el moment d’actuar!!!
Aquí ve el més dur que heu de fer:
Heu de despertar-lo / la, canviar el llit davant seu, canviar-lo / la, i si us sentiu amb cor, doneu-li una dutxa rapida.
Us asseguro que fent aquest ritual a la nit, vàries vegades, no s’ho tornarà a fer a sobre!!
És una mica incòmode per tothom, això, i pels nens / nenes també!!
Una cosa important: abans d’anar a dormir, poseu-lo/ la que faci un pipí, i intenteu que no begui molta aigua, només la que necessita.
Molts ànims!!
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
El teu fill/filla té molts mocs i no saps que fer?
Ara ha arribat l’època de l’estiu. Tenim el mar aquí al costat, que és una bona eina tant de gaudir com de curar.
Anar a la platja quan podeu amb els vostres fills/ filles!! Vigileu, per això les hores que aneu, perquè no siguin hores del migdia, que el sol és molt fort.
L’aire que es respira a la platja, aquesta brisa amb la concentració de sal, és molt bona pels temes respiratoris.
Quan l’aigua permet banyar-se, heu de submergir el vostre fill/ filla amb el cap a l’aigua.
A poc a poc, per no espantar-lo/ la, i veureu la quantitat de mocs que eliminarà!
És la millor teràpia per eliminar la mucositat ara a l’ estiu.
Si no heu fet mai això, heu de tenir en compte una cosa. Quan els nens/ nenes estan submergits amb el cap dintre de l’aigua, solen empassar-se aigua i tragar.
Això li pot provocar diarrea l’endemà, pel fet que l’aigua conte microorganisme que són noves pel seu aparell digestiu.
Però no us espanteu, no és una cosa duradora, ni dolenta. No li passa a tothom. Només que ho tingueu en compte.
Animeu-vos que ara fa molta calor, i l’agua del mar esta calenta!!
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Com treure el xumet abans de començar p3?
Segurament molts de vosaltres us trobeu en aquesta situació.
Estem a finals de juny, falta juliol i agost i el vostre fill/ filla a setembre començarà una nova etapa , l’escola a P3.
És un canvi molt important pels vostres fills, que a molts els afecta en l’àmbit emocional.
Aniran amb un lloc nou , que no coneixen, on a principi es trobaran insegurs.
Per això, us recomano de començar a treure el xumet, o la manteta, o ninot que sol portar per adormir-se, o pel carrer.
Ara és el moment de començar a treure tot això
Perquè el vostre fill/ filla, no pateixi tant, és millor fer-lo a poc a poc.
Aquest mes de juliol, comenceu per no portar el xumet ( manteta, ninot, etc.), a l’escola.
Li expliqueu que: ja es gran ( que això li puja la moral, li agrada molt que li diem que ès gran)i, a partir d’ara només el farà servir per dormir a la nit.
Al final de juliol, com aquí a Mataró son les Santes, ni hi ha molt de costum de regalar el xumet al Gegant de Mataró que es diu: Robafaves.
Busqueu en internet un compte de Robafaves, i li aneu explicant aquest mes.
O si no, us inventeu algun compte , o alguna història, com per exemple: que tots els nens abans d’anar al cole li donen el xumet al Robafaves, i així estaran contents quan comenci el cole.
Quan comenci les Santes veureu que el Robavaves va recollint xumets, i l’ajudeu que el/ ella mateixa li doni el xumet(manteta, ninot, etc.).
El moment més dur i complicat és quan arribeu a casa( sense el xumet) i us torna a demanar el xumet per dormir. Per això us aconsello, de tirar tots els xumets que teniu de reserva , abans d’arribar a casa, per no tenir cap alternativa.
Si no ho feu, ni hi ha una probabilitat molt gran que li torneu a donar.
Penseu que estarà neguitós/ neguitosa, uns dies, però després se li passarà.
Si ho aconseguiu, haureu fet un pas endavant en l’autonomia del vostre fill/ filla.
Ell / ella, se sentirà més segur/segura davant d’una situació desconeguda, ja no dependrà d’un objecte, per sentir-se segur/ segura.
Penseu que una part d’educar consisteix en: ajudar als infants a ser autònoms i independents!
Si no aconseguiu fer-lo, a setembre us espera un mes molt dur!
Ànims!!!
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
El teu bebè té el culet irritat i no saps per què?
Si el teu fill/ filla té el culet irritat, li pot provocar malestar en el seu comportament donat la molèstia que crea la irritació.
La irritació pot ser provocada per diverses raons:
-
contacte prolongat del pipí o la caca amb la pell
-
el bolquer pot provocar coïssor, sobretot a la zona inguinal, si la pell és massa sensible
-
insuficients canvis de bolquer
-
una neteja poc eficient quan li canvies del bolquer
-
diarrea
-
quan li surten les dents
El millor que pots fer contra la irritació, és intentar evitar la seva aparició, si has detectat les causes que la pot provocar.
Com cada pell és diferent, no tots els bebès s’irriten de la mateixa manera.
Per evitar l’aparició de la irritació, en el canvi de bolquer, heu d’intentar netejar el culet de manera que quedi cap resta de caca o de crema de l’anterior canvi (amb tovalloletes humides) .
Assecar bé la zona.
Si el culet ja està irritat, posar a la zona irritada ,crema per la irritació, i després col·locar el bolquer.
La millor crema del mercat que jo he fet servir en 11 anys ,és la Mytosil.
És molt rica en òxid de zinc i és fabulosa. Els que l’ha provat no se’n oblida d’ella, ells que no l’han provat veuran la gran diferència amb altres cremes ,en quant la provi!
Intenteu caviar el bolquer amb freqüència ( cada tres hores com a molt, durant el dia), normalment després de cada àpat, i després d’aixecar-se, si ha dormit la migdiada, o al matí només aixecar-se.
Després del bany, intenteu deixar-lo una mica sense bolquer, perquè la seva pell pugui respirar.
Quant té el culet irritat, perquè li està sortint les dents, la irritació, pot aparèixer en qüestió d’hores, d’un canvi de bolquer a l’altre.
A vegades aquest tipus d’irritació, és molt escandalosa, ni hi ha molts casos que la pell sagna, perquè està cremada. En aquests casos, el bebè plora molt, perquè això fa molt de mal.
Si ús està passant això, intenteu( si esteu a casa), no fer servir tovalloletes humides, sinó, aigua amb sabó per rentar el culet. Assecar bé després, i posar molta crema , i a vegades podeu provar de posar una mica de pols de talc, directament sobre la zona afectada.
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Al teu bebè que no li agrada gens la fruita?
Heu de saber que generalment la fruita no sol agradar al principi, a cap bebè. Molt rarament hi ha algun bebè ,que se la menja des d’un començament.
Estan acostumats a la llet que és dolça, i la fruita és agredolça. No se sembla gens al sabor que hagin tastat. Al principi, solen tancar la boca o escopir-la.
Perquè us sigui més fàcil introduir-la, si veieu que no ni ha manera que la mengi triturada, podeu posar dintre del triturat una galeta sense gluten. Això li traurà l’acidesa i li canvia el gust. Fa la papilla més dolça.
O també , podeu posar-li una o dues cullerades de cereals sense gluten dintre del triturat, que també li canviarà el gust.
Si el pediatre us diu que ja pot menjar iogurt i sabeu que li agrada, el que podeu fer, és barrejar el iogurt amb la fruita.
També ,un altra cosa que podeu fer, és intentar posar menys taronja, i més plàtan o poma que són dues fruites més dolses.
Atenció: No espereu que el primer dia ,o la primera setmana, es mengi un bol de fruita!!!
Això , va a poc a poc,……….. o molt a poc a poc( que és quan comenceu a desesperar o desistir) . Heu de començar per: Un dia una cullereta, el següent dia dues culleretes, i a poc a poc més….
La perseverança és el secret!! Un dic segur, que en més o menys temps, tots els bebès acaben menjant la fruita.
En 11 anys, hem acostumat a molts bebès a menjar fruita, i tots han acabat menjant-la. Ni han alguns, que els hi costa mesos en acabar una ració sencera! Amb molta paciència, ho aconseguireu!!
Molts ànims!!
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
El teu fill / filla s’aixeca de nit plorant?
Si us passa això, potser per diverses raons.
La meva pregunta és: Com dormiu el nen/ nena a la nit?
Si l’adormiu en braços, al sofà, al carro, o en qualsevol altre lloc que no sigui el seu bressol, és normal que s’aixequi plorant.
En el moment de despertar-se un infant de nit, el seu últim record, és l’última imatge que va veure abans d’adormir-se . Si per exemple l’heu adormit en braços, la seva última imatge que se li queda, és de la vostra cara.
Quan es desperta de nit, si nou us veu la cara, s’espanta i comença a plorar, perquè no reconeix el lloc on està.
A nosaltres als adults ens passa el mateix, quan anem algun dia de vacances i dormim en un hotel. No us ha passat mai, que us heu despertat a mitjanit, o al matí, mig dormint, i no saps on estàs? Una sensació rara , veritat? Com d’inseguretat?
.
Doncs als nens/ nenes els hi passen exactament el mateix.
El meu consell és: intenteu dormir el nen/ nena directament en el bressol. Es de dir , posar-lo/la dins del bressol quan encara esta despert/ta.
Ja se, que costa fer això!!
Podeu començar amb el cap de setmana, perquè estareu més tranquils, amb la migdiada.
El / la poseu al bressol, i esteu al seu costat fins que s’adormi.
Però sense agafar-lo / la en braços si es posa a plorar. Intenteu calmar-lo/ la des de fora del bressol. És útil, intentar fer-li una rutina, com per exemple: llegir un compte, cantar-li una cançó (si encara és molt bebè i no se li pot explicar un compte).
La idea és que el nen o la nena, aprengui relaxar-se per si mateix, i aprendre a adormir-se sol/ sola ,en el mateix lloc on es despertarà. Si podeu aconseguir-lo ( ja se que és difícil!, sobre tot si esta acostumat/da a adormir-se en braços), ja veureu com no plorarà més quan s’aixequi de nit!
Molts ànims!! Quan més aviat ho fareu, més nits desperts us estalviareu.
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Que ens espera a començar a P3?
Per a molts infants l’entrada al “cole” suposa la primera separació física i afectiva de la seva família.
Pels infants que vénen d’una escola bressol, és un canvi , en trobar-se amb un col·legi més gran, amb més alumnes a la classe. De cop i volta, són els més petits del col·legi, quan a la “guarderia”, eren els més grans.
Tant pels uns com pels altres, anar a l’escola vol dir adaptar-se a un nou espai, tenir més companys, conèixer uns altres adults. Per això necessiten un ambient càlid i segur per poder afrontar el coneixement gradual del medi i adquirir les eines que els permetin accedir-hi.
Pels nens i nenes que no dominen la llengua que es parla a la nova escola, s’hi afegeix una altra novetat: una llengua nova que no la compren i no la pot parlar.
La cosa més dolorosa pels infants ,és: separar-se de la seva família i el seu entorn on se senten segurs. Aquesta separació els hi pot provocar: sentiments d’inseguretat, inquietud, intranquil·litat…
És normal que protestin davant de la seva nova situació, que la rebutgin i que és rebel·lin. Sovint s’enrabiaran, faran rebequeries… També poden manifestar i exterioritzar aquests sentiments amb plors, en alguns casos amb pèrdua de la gana, tornant-se a fer pipí a sobre, algun trastorn del son…
L’adaptació és més fàcil, quan vosaltres , els pares, els hi transmeteu confiança cap a l’ escola.
Explicar-los : que s’ho passaran bé, tindran nous amics, jugaran, etc. I sobretot que no us vegin cara de preocupació. Els infants perceben de seguida la vostra inquietud, i això no els hi ajuda gens.
Intenteu (ja se que és difícil), posar cara de contents quan aneu a l’escola al matí ,i sobretot al moment de acomiadar-vos, que els vostres fills , us vegin tranquils i somrient.
Se, que aquesta inquietud , la teniu sobretot, els pares i mares principiants .És normal, perquè és una situació nova per tota la família!
Penseu en nosaltres , els adults quan canviem de feina. També ens hem d’acostumar als nous companys, la rutina de cada empresa, el lloc de treball, etc. Doncs als infants , els hi passa alguna cosa semblant.
Cada nen/nena, necessita el seu temps per adaptar-se a l’escola, la durada pot variar d’uns nens a uns altres. Alguns s’hi trobaran bé de seguida, des del primer dia, a d’altres els costarà més i pot durar unes setmanes. En ambdós casos és normal.
Se que a molts de vosaltres , que el vostre fill/ filla ha anat a “guarderia”, ús preocupa el tema de la comunicació amb l’escola. Durant són petits, a l’escola bressol, la comunicació a través de les agendes, on ho teniu tot apuntat, i a més la comunicació verbal de cada dia amb la mestra, ús dóna molta tranquil·litat. Cosa que quan aniran a l’escola, ja no serà el mateix.
Ja no tindran agendes, i la comunicació , serà diferent. Però , heu d’estar tranquils, perquè a poc a poc ,els vostres fills us poden explicar més coses. Seran més grans, i cada vegada s’expressaran més, i us podran explicar: que han dinat, si han estat contents , etc.
L’adquisició de l’autonomia personal , abans d’anar a l’escola és molt important, i els hi donen molta seguretat. Per això, us aconsello, que feu tots els canvis més importants abans de començar al setembre l’escola.
Com per exemple: canviar d’habitació, de llit, treure el xumet ( com a mínim durant el dia).
Si no l’heu fet encara, heu de pensar a fer-lo perquè som el mes de maig, i no queda gaire fins a setembre. Un altre cosa molt important de tenir en compte: Només es pot fer un canvi a la vegada.
Cada canvi necessita fer-se d’un amb un, i només quan un estigui assimilat, començar per un altre.
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Al teu fill/ filla ,li piquen els mosquits?
Estem a l’època de l’any que ja han començat a no deixar-nos viure els mosquits.
Sobretot els infants petits, ho pateixen més que nosaltres els adults.
Quan els piquen els mosquits als nens / nenes, es rasquen , i es provoquen ferides, que a vegades es poden infectar , inclòs per arribar a prendre antibiòtic.
Com podem evitar això??
Ni han molts productes al mercat: làmpades contra mosquits ( que no són gaire eficients si s’obre i tanca la porta o la finestra), etc. Les làmpades només són eficients en espais tancats.
Però si sortim fora al carrer, que fem?
Una cosa que ara està molt de moda és: la polsera contra mosquits que es compra a la farmàcia. Un consell: No serveix per res!! Si la poseu a la mà, li picaran el peu. A part d’això , és molt perillosa, perquè la pastilla que porta es pot treure amb facilitat, i els nens/ nenes s’ho fiquen a la boca. Els infants corren doble perill amb la pastilla: s’ho pot empassar, o xuclar tot el producte químic que porta.
Per experiència, el més efectiu de tot, són els polvoritzadors anti mosquits, que es posen directament a la pell.
S’ha d’ untar bé, tota la zona que està a l’aire ( mans , peus, coll, a la cara millor que no) amb el producte, dos cops al dia, i inclòs abans d’anar a dormir, i ja veureu com no els tornen a picar.
Teniu en compte que: pels infants petits heu de comprar de la farmàcia productes específics per la seva edat.
L’únic que heu de tenir present és la constància! No us oblideu de posar-lo cada dia, durant l’estiu.
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Quin és el millor moment per treure el bolquer??
A partir dels dos anys complerts, és un bon moment per treure el bolquer al vostre fill/filla.
Ara com ve el bon temps, és una bona època. També es pot fer a l’hivern però és més feina, perquè cada vegada que es fan pipi, s’ha de canviar més roba, que no pas ara a l’estiu.
Abans de començar a treure els bolquers, s’ha de començar a acostumar a l’infant a l’orinal o a l’adaptador del wàter. Cada dia abans de banyar-lo, podem assentar-lo cinc minuts, amb alguna cosa que el distregui. Si per casualitat fa pipí ¡genial!, i sinó, no passa res.
Que es necessita per treure bolquers:
-
– 10 calces o calcetes (compreu-les barates al Alcampo ,Carrefour,etc., en paks que venen. No val la pena comprar cares, perquè moltes les llençareu)
– Uns crocs (que no cal que sigui de la marca original, poden ser del Alcampo, Carrefour, etc.). Els crocs van molt bé, perquè si és mullen, es renten i s’assequen amb molta facilitat (li passeu un paper, i ja estan secs)
– 6 pantalons i 6 mitjons (si encara no fa tanta calor)
– Un orinal petit (per portar-lo amb vosaltres si sortiu al carrer, o aneu al restaurant., etc.)
– Bosses grans d’escombraries o empipadors, per protegir la cadireta del cotxe
– Una o dues mudes sempre amb vosaltres!!! Les heu de portar a tota reu, fins que no ho teniu controlat …
– I molt important: Moltes ganes!!!!!
Per començar a treure el bolquer és millor començar un cap de setmana, així ho tindreu més controlat.
Al matí en aixecar-se li traieu el bolquer, i ja només el portarà per dormir la migdiada o a la nit.
Tota l’estona que estigui despert/ desperta, anirà sense bolquer. NO caieu en l’error de fer servir els bolquers tipus calcetes per anar pel carrer, a no ser que sigui imprescindible. Amb aquesta calceta – bolquer, és com si portes el bolquer, no ajuda res, els sol confondre!
S’ha de posar el nen/ nena a fer pipi , a l’orinal o al vàter (amb adaptador), cada mitja hora, o, com a molt al cap de 40 minuts. És molt important: si el nene o nena ,diu que no, no obligar-lo/ obligar-la!!! Intenteu incentivar-lo/-la amb: llegir un compte, o amb alguna cosa que sabeu que i agrada ,perquè vulgui seure a l’orinal.
No espereu que en dos dies us demani a fer pipi al vàter!! Pot ser que trigui dues setmanes, fins a dos mesos en demanar-lo. Heu de ser constants en posar-lo/ posar-la a l’orinal.
Normalment, en dues setmanes, comencen a controlar el pipi. La caca costa més.
Ni hi ha molts nens/ nenes que amb bolquer fan moltes caques al dia. Això, després de treure-li el bolquer ja no passarà. Faran menys caques al dia, que abans, perquè s’aguanten més.
Sobretot el molt important: si està tres dies sense fer caca (o més dies), posar un supositori de glicerina perquè la fes. Si aguanta més dies, sortirà molt dura, i li farà mal. Això li pot provocar por a l’hora de fer caca, i poden associar: caca- dolor, i costarà molt més per oblidar-se del dolor.
Els primers dos dies són els pitjors! És quan més pipis es fan a sobre. Primer dia, es pot fer, fins a deu vegades, però no desespereu!! Cada vegada anirà a menys això.
És molt important que en el moment que faci el seu primer pipi o caca a l’orinal, felicitar-lo/ felicitar-la, i donar-li un petit incentiu( podria ser un “la casitos”). Els premis funcionen molt bé!! Fins que hagi agafat l’hàbit, podeu donar-li premi, cada vegada que fa pipi o caca a l’orinal. Després , quan arribi el moment que ho demani sol/ sola, se li explica que ja és molt gran, i no necessita un “la casitos “ ( premi) cada vegada.
Una de les coses molt importants que heu de tenir en compte és: No renyar-la / renyar-lo!!!, quan s’ho fa a sobre. Li dieu les primeres vegades, de bones maneres que el pipi i la caca es fa al vàter, i després ja no cal dir-li res. Ells ja ho saben!! Són molt llestos/ llistes!!! És molt important que no us vegin alterats o enfadats, perquè s’han fet pipi a sobre!!
Ni hi ha nens / nenes que veuen, que en fer-se pipi a sobre, criden l’atenció dels pares, i els pares estan més per ells (cosa que és veritat). Això es pot degenerar en el fet que comencen a fer-se a sobre expressament, per cridar-vos l’atenció.
Per això és molt important prendre una actitud de calma, com si passa res, que no us vegin enfadats.
Si detecteu que us passa això, cada vegada que heu de canviar-la/canviar-lo de roba, no li dieu absolutament res. El/ la canvieu sense mirar-lo/ mirar-la als ulls (que no ni hi hagi contacte visual directe). D’aquesta manera, veuran en què fer-se pipi a sobre no aconsegueix més atenció, sinó al contrari. No aconsegueix cap tipus d’atenció. Amb el temps, deixarà de fer-se aposta.
A vegades amb l’arribada d’un germanet petit a casa, o quan van al cole a setembre, els nens/ nenes poden tenir una regressió, i comencen a fer-se el pipi a sobre, quan ja ho portaven molt bé.
És perquè es troben insegurs, i necessiten més atenció. En aquests casos, és quan heu de mantenir la calma, i no renyar-los/ renyar-les, canviar- los de roba sense dir absolutament res, que no us vegin enfadats. Veuran que fer-se pipi a sobre no criden la vostra atenció, i a poc a poc no ho tornaran a fer.
Un alta cosa molt important de tenir en compte: Només es pot fer un canvi a la vegada.
El que no es pot fer és: treure bolquer, canviar d’habitació, canviar el llit, treure el xumet…. al mateix temps. Mai no es pot fer això.
Cada canvi necessita fer-se d’un amb un, i només quan un estigui assimilat, començar per un altre.
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Estàs embarassada i tens molts dubtes que comprar pel bebè?
Moltes mamàs i papàs en la recta final del embaràs tenen molts dubtes, com per exemple:
Quin carretó hagi de comprar pel bebè?
Quina roba hagi de comprar?
Quanta?……………………
El meu consell és: Comprar el mínim possible de coses!!
Per escollir un carro penseu, que el farà servir màxim un any i mig. En quan comenci a caminar, li haureu de comprar un altre carro mes lleuger i fàcil de maniobrar.
Generalment els carros que us ofereixen a les botigues, son: grans, pesen molt, difícil de desplegar, difícil de portar-los pel carrer, a vegades no entren per les portes per la mida, giren difícil, etc. Heu de ser pràctics i comprar alguna cosa , no molt cara ( perquè la vida útil es molt curta), i que sigui fàcil de manipular.
Es convenient, que mes endavant us gasteu els diners en una bona cadira per anar en el cotxe, que això si que es important!
Lo últim en cadires de cotxes son unes que porten com un airbag davant per protegir el bebè de coll cap avall . Son les millors! Ni ha una marca molt bona:Cybex
En quan la roba, us aconsello que compreu dues mudes per anar al hospital, i res mes. Es millor comprar sobre la marxa, en el moment que necessiteu algo.
Se que es molt temptador comprar cosetes, que penseu que les fareu servir…
Per experiència, no fareu servir el 50% d’elles.
Moltes vegades la roba es queda petita de seguida, i no tindreu temps de posar-la.
Joguines, tampoc aconsello que compreu. Es queden allà, i no juguen amb elles. A vegades s’entretenen mes en jugar amb la capsa i l’envoltori que amb les joguines.
Biberó , tampoc cal comprar abans. Ja ho veureu al moment. Van molt be els biberons que tenen a dintre el sistema per no empassar-se l’aire ( anticolics). Es possible, que haureu de comprar varies marques, fins que doneu amb el que realment li va be.
Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.
Anca Raluca Bonca Ungur
Darrers comentaris