Per a molts infants l’entrada al “cole” suposa la primera separació física i afectiva de la seva família.

Pels infants que vénen d’una escola bressol, és un canvi , en trobar-se amb un col·legi més gran, amb més alumnes a la classe. De cop i volta, són els més petits del col·legi, quan a la “guarderia”, eren els més grans.

Tant pels uns com pels altres, anar a l’escola vol dir adaptar-se a un nou espai, tenir més companys, conèixer uns altres adults. Per això necessiten un ambient càlid i segur per poder afrontar el coneixement gradual del medi i adquirir les eines que els permetin accedir-hi.
Pels nens i nenes que no dominen la llengua que es parla a la nova escola, s’hi afegeix una altra novetat: una llengua nova que no la compren i no la pot parlar.

La cosa més dolorosa pels infants ,és: separar-se de la seva família i el seu entorn on se senten segurs. Aquesta separació els hi pot provocar: sentiments d’inseguretat, inquietud, intranquil·litat…

És normal que protestin davant de la seva nova situació, que la rebutgin i que és rebel·lin. Sovint s’enrabiaran, faran rebequeries… També poden manifestar i exterioritzar aquests sentiments amb plors, en alguns casos amb pèrdua de la gana, tornant-se a fer pipí a sobre, algun trastorn del son…

L’adaptació és més fàcil, quan vosaltres , els pares, els hi transmeteu confiança cap a l’ escola.
Explicar-los : que s’ho passaran bé, tindran nous amics, jugaran, etc. I sobretot que no us vegin cara de preocupació. Els infants perceben de seguida la vostra inquietud, i això no els hi ajuda gens.
Intenteu (ja se que és difícil), posar cara de contents quan aneu a l’escola al matí ,i sobretot al moment de acomiadar-vos, que els vostres fills , us vegin tranquils i somrient.

Se, que aquesta inquietud , la teniu sobretot, els pares i mares principiants .És normal, perquè és una situació nova per tota la família!
Penseu en nosaltres , els adults quan canviem de feina. També ens hem d’acostumar als nous companys, la rutina de cada empresa, el lloc de treball, etc. Doncs als infants , els hi passa alguna cosa semblant.

Cada nen/nena, necessita el seu temps per adaptar-se a l’escola, la durada pot variar d’uns nens a uns altres. Alguns s’hi trobaran bé de seguida, des del primer dia, a d’altres els costarà més i pot durar unes setmanes. En ambdós casos és normal.
Se que a molts de vosaltres , que el vostre fill/ filla ha anat a “guarderia”, ús preocupa el tema de la comunicació amb l’escola. Durant són petits, a l’escola bressol, la comunicació a través de les agendes, on ho teniu tot apuntat, i a més la comunicació verbal de cada dia amb la mestra, ús dóna molta tranquil·litat. Cosa que quan aniran a l’escola, ja no serà el mateix.

Ja no tindran agendes, i la comunicació , serà diferent. Però , heu d’estar tranquils, perquè a poc a poc ,els vostres fills us poden explicar més coses. Seran més grans, i cada vegada s’expressaran més, i us podran explicar: que han dinat, si han estat contents , etc.

L’adquisició de l’autonomia personal , abans d’anar a l’escola és molt important, i els hi donen molta seguretat. Per això, us aconsello, que feu tots els canvis més importants abans de començar al setembre l’escola.
Com per exemple: canviar d’habitació, de llit, treure el xumet ( com a mínim durant el dia).
Si no l’heu fet encara, heu de pensar a fer-lo perquè som el mes de maig, i no queda gaire fins a setembre. Un altre cosa molt important de tenir en compte: Només es pot fer un canvi a la vegada.

Cada canvi necessita fer-se d’un amb un, i només quan un estigui assimilat, començar per un altre.

Si coneixes alguna persona amb aquests dubtes, pots ajudar-la i compartir aquest article amb els teu contacte en Facebook, el teus grups en LinkedIN,en Twitter, Google+ o el teu blog.

Anca Raluca Bonca Ungur